Catalunya: llengua i comerç
Catalunya: autonomia i Estatut
Amb més de set milions d’habitants, Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes que formen l’Estat espanyol, amb una autonomia legislativa i competències executives establertes en el marc de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya i està integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Cooficialitat de llengües, però la llengua pròpia, el català
A Catalunya hi ha dues llengües oficials (el català i el castellà), però una llengua pròpia, el català. També hi és oficial l’aranès, varietat de la llengua occitana parlada a la Vall d’Aran, on l’occitá és la llengua pròpia.
El català és una llengua romànica que prové del llatí igual que el castellà, el francès, el portuguès, l’occità, l’italià… El català es parla, a més de Catalunya, a les Illes Balears, al País Valencià, a Andorra (on és l’única llengua oficial), a una part d’Aragó, a l’Alguer (Sardenya) i al sud de França (Catalunya Nord).
Qui parla català?
En aquests territoris viuen més d’onze milions de persones i, pel que fa al nombre de població que la parla, el català és actualment la vuitena llengua de la Unió Europea. Si tenim en compte els seus parlants, és equiparable al suec, grec o portuguès, i té més parlants que no pas el finès i el danès, per exemple. Així mateix, perquè us feu una idea general de la seva importància, el 27,5 % de la ciutadania espanyola viu en territoris on el català és llengua oficial. A Catalunya, més de la meitat dels seus habitants la tenen com a llengua habitual.
Catalunya: comerç
La tradició comercial dels catalans es remunta a l’edat mitjana i, actualment, el comerç continua essent una de les activitats més pròsperes del país. La Generalitat de Catalunya és l’ens que regula el comerç interior i la defensa del consumidor i l’usuari. Té una normativa comercial pròpia i competències també en matèria de legislació laboral. Històricament, el teixit comercial del país s’ha estructurat en gremis. A Barcelona, el Consell de Gremis de Comerç i Serveis aglutina actualment els gremis, i, pel que fa a l’àmbit de Catalunya, la Confederació de Comerç de Catalunya és l’entitat que representa els interessos de la majoria del petit i mitjà comerç. Paral·lelament, els comerciants s’han anat unint en multitud d’altres àmbits que abasten des del municipi (carrer o eix comercial, mercats…), la comarca, la província o, a nivell de Catalunya, les fundacions i cambres de comerç. Actualment, la majoria del comerç està associat.
Normativa de comerç
Generalitat de Catalunya. Secretaria de comerç i turisme:
http://www.gencat.cat/ctc/serveis/normativa/index.html
Ajuntament de Barcelona. Comerç:
http://www.bcn.cat
Normatives per protegir-ne l’ús.
Llei de política lingüística:obligacions per als comerços, serveis, empreses.
Com a llengua pròpia de Catalunya, s’han fet normatives per protegir-ne l’ús en tots els seus àmbits: els mitjans de comunicació, l’ensenyament, la cultura, l’esport, la justícia… Pel que fa al sector socioeconòmic i, en concret, l’àrea del comerç, de serveis i de turisme, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (d’ara endavant LPL), estableix una sèrie d’obligacions per als comerços, serveis i empreses que són d’obligat compliment i de les quals us volem informar i donar recursos per complir-les en aquesta Guia.