Normativa lingüística per al comerç, els serveis i el turisme
Obligacions legals
Quina és la normativa lingüística per als establiments comercials?
La Llei 1/1998,de 7 de gener, de política lingüística determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora:
• Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà (art.32.1)
• Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3)
• Que han de tenir els documents d’oferta de serveis almenys en català (art.32.3)
• Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d’adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15)
Quins rètols de caràcter fix han de ser almenys en català?
Tots els rètols de caràcter fix, ja siguin a l’aparador, a l’interior o a l’exterior de l’establiment, i tant si es tracta de rètols destinats als clients o usuaris com als treballadors de l’establiment. Aquesta obligació no inclou les marques, els noms comercials ni els rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
Quins documents han de ser almenys en català?
Els documents que ofereixen serveis, com ara els catàlegs i prospectes, les cartes i els menús dels restaurants, els contractes d’adhesió, normats o amb clàusules tipus o amb condicions generals, etc.
Es poden posar sancions?
Les empreses i els establiments poden ser sancionats d’acord amb la regulació establerta en la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris (disposició addicional cinquena.b i altres articles de la Llei de política lingüística).
I l’etiquetatge?
La Llei permet d’etiquetar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea, i només obliga a redactar les etiquetes en català aquelles empreses que fabriquen productes catalans amb denominació d’origen, denominació comarcal o denominació de qualitat, i també les que fabriquen productes artesanals que es distribueixen a Catalunya.
Normativa lingüística
Generalitat de Catalunya. Secretaria de política lingüística:
http://www6.gencat.net/llengcat/legis/index.htm